Apocrifografies

Continuo la divulgació amb un enfocament més aviat teòric i introduiré temes que considero útil per reflexionar oportunament sobre la tasca divulgadora. Abans que torni a la qüestió del context econòmic en relació amb el coneixement i el poder, voldria fer alguns comentaris oportuns pel que fa a la comunicació. Espero que aquestes reflexions lingüístiques, psicològiques i sociològiques serveixin per millorar la comprensió de les relacions de poder i les dinàmiques socials generals quant al coneixement i la seva comunicació. En l’escrit anterior vaig presentar una introducció al coneixement científic i considero oportú aprofundir en les nocions conceptuals que hi tenen una funció important.

Per començar, convé remarcar que el coneixement i la informació sempre existeixen en un context social en el qual les persones n’avaluen la veracitat, per la qual cosa és imprescindible aclarir els conceptes de la veritat objectiva i la veritat subjectiva. Així, doncs, entenem que el coneixement científic és una descripció de la realitat objectiva i ens serveix com a aproximació summament fiable a la veritat objectiva. És igualment important donar a entendre que aquella descripció científica no és una veritat absoluta sobre un fenomen en qüestió, és a dir, una veritat absoluta no existeix com a noció objectiva, atès que les metodologies científiques són les úniques que generen un coneixement objectiu.

En la pràctica, les avaluacions sobre la veracitat de les afirmacions són omnipresents en la nostra comunicació i les situacions comunicatives hi són el context social determinant, de manera que el fenomen psicològic de la confiança hi té una funció important. El llenguatge verbal ens permet concretar el context social del missatge que volem transmetre, com ara amb l’ús de vocabulari específic que fa referència a l’avaluació subjectiva de la informació. Per exemple, podem expressar un dubte o una creença, cosa que contrasta amb la certesa de la informació que anomenem coneixement o saber. No obstant això, l’acte comunicatiu es realitza per descriure processos socials més complexos encara, atès que fem promeses o ens referim a intencions. Aquesta mena de matisació serveix per donar una idea quant a la qualitat de l’afirmació en relació amb actuacions posteriors i relativitzar les expectatives de les persones implicades. En conseqüència, la nostra avaluació de la persona que fa l’afirmació en qüestió esdevé un factor decisiu i el concepte de l’autoritat i les relacions de poder hi influeixen de manera determinant. Podem refiar-nos de la informació?

El concepte de la confiança és present en totes les nostres relacions socials i, en una situació comunicativa, totes les experiències prèvies quant a la persona emissora contribueixen potencialment a determinar la fiabilitat del missatge. Igualment, els sentiments i les emocions que experimentem per la relació que tenim amb l’emissor juguen un paper important en l’avaluació. El coneixement rellevant és acumulatiu i hi ha un procés cognitiu que relaciona el coneixement específic sobre la persona amb la informació sobre experiències que són similars i semblants, o que són altrament connectades cognitivament. Encara més, cadascun dels receptors fa una contextualització oportuna amb el seu coneixement conceptual sobre els fenòmens rellevants o irrellevants. Es tracta, doncs, d’un processament individualitzat i la fiabilitat de la persona avaluada és un fenomen en la realitat subjectiva de les persones, per la qual cosa les avaluacions poden variar extremament.

Òbviament, el problema amb aquest processament cognitiu en els actes comunicatius, per part dels emissors i dels receptors, és que es tracta en gran part de mecanismes automatitzats i sovint no som conscients dels aspectes diferents que hi juguen un paper important. Es poden perdre detalls comunicatius en la transmissió, per molt que intentem evitar confusions i malentesos. A més a més, la comunicació eficaç pot difícilment englobar tota l’heterogeneïtat de les situacions comunicatives quan el missatge s’adreça a una multitud de receptors: les interpretacions poden variar considerablement.

En el context polític, una promesa pot convèncer els seguidors fidels, però la resta dels receptors del missatge l’acostuma a avaluar d’una manera més crítica, tant si es tracta d’una institució religiosa, com d’una altra iniciativa social ideològica. En general, la meva recomanació conclusiva és que seria millor si tothom desenvolupés el pensament crític necessari per a l’avaluació dels actes comunicatius perquè no es deixés manipular fàcilment.

Així, doncs, hi ha dues raons per les quals és útil contemplar el rol de la confiança en la comunicació. En primer lloc, la comprensió dels processos comunicatius ens pot ajudar a protegir-nos de la desinformació, és a dir, es tracta d’un procés emancipador des del punt de vista de la ciutadania. En segon lloc, la consideració oportuna aporta una visió important a l’anàlisi de la crisi social quant a la desconfiança en les institucions públiques i els representants polítics.

La crisi sanitària actual ha demostrat clarament que hi ha una gran part de la població que desconfia de les recomanacions dels experts científics i dels polítics, que intenten comunicar les mesures adequades per resoldre la situació. Òbviament, hem de contemplar el perquè de cadascuna de les comunitats separadament, això és, la comunitat científica i els representants polítics, perquè les relacions que mantenen amb la ciutadania són diferents. Encara més, en el cas concret d’aquesta crisi sanitària, les proposicions polítiques no es basen sempre en criteris científics rigorosos, de manera que s’hauria de matisar quant a les situacions comunicatives corresponents, i la coordinació dels experts científics amb els polítics ha estat de tot menys ideal. En el context d’aquest escrit, em limito a destacar alguns aspectes generals quant als científics, atès que el tema de la desconfiança en les institucions polítiques és un tema més complicat encara, cosa que explicaré més detalladament en un article específic per descriure-hi els abusos de poder per part dels representants polítics.

Sense dubte, la desconfiança en la ciència moderna, que es pot constatar en àmbits diversos, és un tema complex també, i vull oferir-ne només unes observacions introductòries. Penso que un dels factors més importants de la desconfiança és el fet que els científics simplement no mereixen el respecte que lamenten tan inesperadament no tenir. Certament, la ciència moderna i les tecnologies han fet un progrés molt ràpid i es pot entendre que l’organització de la comunitat científica no ha pogut adaptar-se bé a les necessitats socials que se’n deriven. Ara bé, aquesta manca de responsabilitat política és precisament una de les causes que han contribuït a la situació crítica de la civilització, és a saber, els problemes diversos, com ara l’escalfament global causat per les activitats humanes, la degradació mediambiental o les actituds anticientífiques que causen una deriva social. Ha estat un error monumental no establir unes institucions científiques amb poder real per fer incidència política. Les tecnologies noves no s’han regulat oportunament, perquè els polítics no han considerat criteris científics, sinó que han actuat segons les seves creences ideològiques o els interessos econòmics. Les empreses han creat enllaços importants amb la recerca i els lobbies industrials, que tenen principalment interessos comercials i poc criteri ètic, i han marcat el camí a seguir. Amb tota la corrupció observada, algun dels científics realment se sorprèn de la desconfiança en la comunitat científica? Empreses tecnològiques han impulsat repetidament campanyes de desinformació, i fins i tot produït recerca científica falsa i esbiaixada, i la desconfiança és un problema dels receptors dels missatges?

Penso que els científics han perdut merescudament la seva autoritat per donar consells a les persones que han estat enganyades repetidament. La complicitat de la comunitat científica amb els polítics i els empresaris corruptes hi ha estat un factor important. La comunitat científica representa un sector de la societat que està realment interessat en la creació d’una veritat objectiva, cosa que podria servir com a base comuna per a les decisions de la societat. En canvi, s’han venut als interessos comercials i s’han amagat darrere d’institucions opaques. L’acceptació de la veritat objectiva del coneixement científic no deixa de ser un acte de fe, si es nega l’accés a les publicacions. Amb la infraestructura digital actual, no seria cap problema tècnic oferir un accés gratuït a tota la informació, de manera que hi hagi transparència quant a la creació i els resultats de la investigació. Les barreres monetàries impedeixen la seva revisió per part de tota la ciutadania i el control de la informació resta en les mans d’una elit socioeconòmica. Així, per exemple, les referències bibliogràfiques oportunes que podrien complementar els meus articles i donar substància científica al coneixement que comunico podrien ser consultades lliurement per part de tothom. L’adaptació econòmica a la ciència oberta seria possible, si es portessin a terme les transformacions estructurals oportunes, però no hi ha voluntat política. Els drets antiprogressistes de la propietat privada i el control classista del coneixement i dels mitjans de producció continuen sent el paradigma econòmic intocable de molts dirigents responsables. Penso que això és un dogmatisme que s’observa generalment en l’àmbit polític divers.

L’organització de la comunitat científica té lamentablement aspectes religiosos que contrasten considerablement amb el caràcter emancipador, pragmàtic i innovador de la ciència moderna. Espero que les coses canviïn abans que arribem a algun dels escenaris de col·lapse civilitzatori que prediuen summament les investigacions científiques multidisciplinàries. Reconec la meva responsabilitat històrica com a ciutadà pel que fa a la necessitat d’alertar d’aquestes dinàmiques molt perilloses. Quant als abusos de poder i la irresponsabilitat per part dels representants polítics i els empresaris, en parlaré en alguns altres articles...