Apocrifografies

He mantingut una rutina productiva per publicar un escrit setmanalment i he pogut gestionar-la més o menys satisfactòriament. He notat que hi havia una fluïdesa creativa i intentava anar millorant l’estil de les redaccions, cosa que és un objectiu personal en la meva rutina redactora. Ara bé, perseguint l’objectiu quantitatiu de mantenir un ritme de publicació, vaig descuidar la qualitat ortogràfica, gramatical i expressiva. Pel que fa a la revisió, faig servir l’eina LanguageTool, perquè em doni assistència en la correcció, però vaig descobrir que s’havia desconfigurat per alguna raó, cosa per la qual hi havia un munt d’errors ortogràfics i tipogràfics en els textos del blog. Desgraciadament, no havia fet la revisió manual prou atentament.

Al llarg del meu aprenentatge de llengües, he mantingut l’actitud que la revisió és una eina important per millorar eficaçment el domini lingüístic, atès que s’intenta detectar autocríticament els errors i es fa una recerca per conèixer l’ús correcte d’expressions diverses, cosa que inclou construccions gramaticals. Per una pressió artificial, vaig prestar més atenció a la quantitat del procés creatiu que a la qualitat lingüística. M’he adonat d’aquest error i, en conseqüència, he iniciat una fase de revisió a fons dels textos publicats. Després, reiniciaré amb una rutina nova perquè pugui dedicar-me d’una manera adequada a la revisió gramatical i expressiva. D’aquesta manera, podré aconseguir un domini millor d’alguns aspectes gramaticals que em causen dificultats. Paral·lelament, espero que progressi la meva versatilitat expressiva.

Quant a temes gramaticals rellevants, ja fa temps que em confonia l’ús de les preposicions «per» i «per a» davant infinitius. He aprofitat l’avinentesa per investigar l’assumpte i he descobert que es tracta efectivament d’un tema conflictiu en l’àmbit lingüístic. És a dir, la normativa no irrita només aprenents nouvinguts, sinó que l’ús correcte de les normes és també un misteri per a molts usuaris nadius. El problema té a veure amb la falta d’orientació clara en les recomanacions i amb l’ús divergent en la població. En definitiva, es tracta d’un fenomen que demostra que no es pot considerar que s’hagi aconseguit resoldre l’estandardització i la normalització del català d’una manera satisfactòria quant a aquest afer. Una altra qüestió problemàtica és l’ús dels verbs «ser» i «estar» en alguns casos. De moment, no tinc més remei que intentar interioritzar tant com pugui la normativa actual, però penso que seria saludable per a la llengua que s’hi facin modificacions oportunes.